Un home arrossega un farcell de tubs de ferro de diferents llargades,
i busca un lloc on arribar.Arriba al lloc i els tubs es despleguen de tal manera,
que el farcell agafa la vida de l’home que el sosté,
en un vis-a-vis entre ells i els ulls que els miren.

Un suposat atzar fa que “home i tubs”
s’expliquin alguna cosa més
que el fet de ser només matèria.

Són història i memòria.
Són l’esforç, la tossuderia i la poètica.
Són soroll i duresa .
I també lleugeresa.